S’acaba un altre any, i com ja és tradició dedico una estona a fer memòria de tot el que m’ha anat passant aquests 365 dies.

Potser el que més m’ha marcat enguany va ser un desafortunat accident. A principis de juliol vaig patir una forta trompada en la qual em vaig trencar la mà i altres danys col·laterals que em van tenir força inactiu durant tres mesos. Per sort l’os es va soldar bé, la recuperació va funcionar i ja torno a estar a ple rendiment; o més o menys com estava abans.

També és curiós que aquest any he tornat al mercat laboral, després de dos anys, passant breument per una feina que no m’acabava de fer el pes i ara ja en un altre lloc de treball que s’adapta molt bé a les meves necessitats actuals. Cert que no és la feina de la meva vida, però sabent com és de complicat dedicar-se al món de l’entreteniment no em puc pas queixar del que tinc.

Enguany, però, si un esdeveniment ha marcat un nou camí ha sigut la Ceba Negra. Després d’un projecte frustrat amb l’Ajuntament de Figueres es va presentar l'oportunitat d’organitzar aquest festival de true crime junt amb en Xavi Gorro i en Franchu Llopis. Partint de zero vam aconseguir tirar endavant unes jornades amb uns ponents espectaculars (Carles Porta, Anna Punsí, Tonu Muñoz, Tura Soler, Narcís Bardalet, Bruno Pérez, Clara Tíscar,…) que van aplegar a més de 800 assistents. No només és un orgull personal, a més crec que va ser un esdeveniment a tot allò que es fa a la ciutat amb una proposta diferent del que és habitual. Un èxit que esperem que sigui la primera de moltes edicions. La segona ja al forn preparant-se pel març de 2023.

El meu lligam amb el true crime no ha afluixat, ni molts menys. Enigmes Pendents ha continuat amb gran audiència i servint-me de carta de presentació per acabar conduint un especial a TV3 dedicat al tema. Una experiència única que em va fer la mar de feliç. També vaig tenir l'oportunitat de participar al Vilassar Noir acompanyat de les companyes de Malandrí Criminal tot parlant sobre l’assassinat de JFK. Tampoc em vull oblidar l’entrevista que em va fer l’amic Carles Vilaseca per a Empordà TV, un plaer. També vaig gaudir de l’oportunitat de fer el pregó inaugural de les festes alternatives de Figueres; passar com a convidat pels canals de: La Boulé, el Director Frustrat, Des del sofà,...; i intervenir a les ponències de creadors organitzades per l’Acocollona’t; vaig ser ponent al TerrorMolins; firmar còmics de Maleïts Malparits al Saló del Còmic de Barcelona gràcies a Underbrain; fer d'speaker de l'Unió Esportiva Figueres, aparèixer com a convidat al programa Estiu.Cat de La Xarxa i conduïr les presentacions literaries de les obres de David Frigola i Yago García.

Ah, i que no m’oblidi, de nou he tingut la sort d’exercir de mestre de cerimònies/presentador/entrevistador a la GiroCòmic. Com he dit en diverses ocasions aquesta fira la porto al cor des dels seus inicis. Vaig assistir a la seva primera edició com a visitant, vaig seguir anant-hi, després hi vaig fer un taller i des de l’any passat ja en formo part. Aquest any la confiança de l’Aleix m’ha permès comptar amb ma germana com a regidora, seguir amb el bon rotllo amb els tècnics i tenir carta blanca per fer i desfer en general. Un honor i un plaer.

Pel que fa a tema podcasts ha sigut curiós. Continuo col·laborant amb l’immortal Ningú no és perfecte, a l’estiu vaig participar per segon al Pànic a la ciutat (la versió estiuenca de La Nit Més Fosca) i segueixo endavant amb el Creure és la clau però amb la marxa al ralentí. Malauradament hem deixat penjat el Maleïts Malparits. El meu accident, la falta de temps i altres factors l’han acabat arraconant sense quasi donar-nos-en compte. No crec que el projecte hagi mort, i segur que el recuperem tard o aviat. Per altra banda, el Contrapicats també ha tingut els seus sotracs, però continua endavant, potser no tan ambiciós com en el seu concepte inicial però amb constància regular. Compartir micros amb en Pol i en Víctor és sempre un plaer. I enguany ha tret el cap El Racó d’Agatha Christie, un projecte a mitges amb la Mononokkeee on repassem obres de l’escriptora i que sembla agradar a no pocs. Per la meva banda he parit programes en solitari com el No t’agrada res, l’exclusiu per a mecenes Per drames els meus, el Què es cou? a Ràdio Vilafant,  el CatQuiz a Youtube i segueixo amb les ressenyes de Pesadillas, algunes de les quals ja estan disponibles pels meus mecenes a l'Aixeta però amb el triple de gravades i encara no publicades. Ah, i el Juanetes, el programa més extravagant mai parit.

També s’han quedat pel camí molt projectes, alguns perduts per sempre i d’altres en stand by, però que m’han servit per aprendre.

He pogut conèixer en persona a infinitat de persones a les quals aprecio i admiro com l’Arnau Tordera o el Paco Fiestas i he fet amistat amb el ceberus ( Jordi, JoGo, Miss Black, Ingrid, Anna,...) i gent del món de la creació de continguts. Poder participar a la Marató de TV3 a través de la CatCom o Gaming.Cat han sigut experiències fenomenals.

I ja per anar acabant, agrair la paciència a la família i la parella, ja que ha sigut un any complicat, però sempre han estat allà. No em deixo a l’April que es va fent gran i he descobert que es tracta d’una comunicadora excel·lent a part de ser una filla (i personeta) extraordinària.  T’estimo petita.

És tot, que no és poc.

Pel 2023 a seguir amb més empenta encara i no deixar de fer coses .

Bon any nou!